Sols el barri cuida el barri

Vallcarca és un barri en pausa. En pausa entre un procés especulatiu que va dur a la destrucció del barri i un procés constructiu que va ser frenat per la crisi i per l’oposició veïnal. Per què aquesta oposició? Una part del veïnat desconfia del fet que siguin els mateixos responsables de la destrucció de Vallcarca els que participin de la seva reconstrucció i s’enriqueixin amb ella. Que potser no està justificada aquesta desconfiança? Difícil confiar en empreses com Núñez y Navarro, major propietari de sòl privat de Vallcarca, que practica un urbanisme de despatx destinat a comprar el més barat possible i vendre el més car possible, sense importar gens ni mica les necessitats de les persones afectades.

Vallcarca és un barri en pausa. Però en aquesta pausa estan passant moltes coses. Els solars que van aparèixer després de l’època d’enderrocs han estat reconvertits en places, parcs, horts comunitaris, un taller de bicis… En alguns casos, fins i tot espais que van ser generats per les mateixes institucions han estat abandonats per elles: a Vallcarca disposem de dues pistes de petanca, que deuen constar en el registre de l’ajuntament com a equipament esportiu, però que estan completament abandonades i a les quals l’Ajuntament (del color que sigui) no ha fet mai cap manteniment. Per això, periòdicament veïnes del barri arrenquen les males herbes de les pistes i les posen a punt per tal que puguin ser practicables. Així, cada any, durant l’últim dia de les festes del barri -organitzades de forma autogestionada pel veïnat- s’organitza un torneig de petanca.

Vallcarca és un barri en pausa. Abandonat per les institucions mentre no es decideixi el seu futur. Algunes façanes cauen a trossos, les voreres tenen forats… Deixar degradar el barri forma part d’un procés d’abandonament destinat a facilitar que un dia, cansat d’aquest deteriorament estructural que va avançant a mesura que passen els anys, el veïnat es rendeixi i entregui el barri a mans de Núñez y Navarro perquè en faci el que vulgui. Perquè construeixi pisos de luxe inassumibles per cap de les persones que vivien a Vallcarca abans de la seva destrucció.

Així doncs, qualsevol possibilitat de fer front a una gentrificació forçada de Vallcarca passa per posar en pausa la seva degradació. Això significa cuidar el barri, i combatre aquest abandonament institucional a través de l’autogestió comunitària.

I és que a Vallcarca hem après fa temps que hi ha moltes coses que, si no ens les fem, no ens les farà ningú.

Volem tenir un barri bonic, un barri agradable i en bon estat. Això és una cosa que no podem aconseguir individualment, però sí si cada persona posa el seu granet de sorra. És per això que el dia 14 de maig engegarem la campanya col·lectiva «Sols el barri cuida el barri», una campanya coordinada entre diferents col·lectius de Vallcarca que té per objectiu facilitar el manteniment dels nostres carrers, dels nostres parcs i de les nostres places.

No és una cosa nova. El veïnat de Vallcarca fa temps que s’esforça en aquesta direcció. Però aquesta campanya ha de servir per visibilitzar aquest esforç, per coordinar-ne una part i per arribar a llocs on fins ara no arribàvem.

Més concretament: la publicació de la campanya anirà acompanyada d’una llista de tasques, la majoria de les quals seran ben senzilles i no requeriran cap coneixement especial, tasques que ens agradaria anar fent per poder tenir una Vallcarca que faci bona cara. Coses tan senzilles com buidar una paperera o regar una planta; també altres de més complicades per a les persones amb més ganes. Aquesta llista serà accessible a tot el veïnat per tal que qui vulgui en pugui participar, assumint alguna de les tasques, i serà prou àmplia perquè tothom pugui participar d’una manera o altra en funció de les seves capacitats.

Però la campanya no es redueix només a una llista de tasques. És un pas més cap a trencar la barrera de l’urbanisme dirigit en què, allò que hi ha més enllà de les nostres cases, no ens interpel·la ni ens incumbeix de cap manera. Ens han acostumat a «consumir» els carrers: a passejar-hi, a fer-los servir per anar d’un lloc a l’altre, etc., però no a relacionar-nos-hi d’una forma dinàmica. A les ciutats, patim una desconnexió total de l’espai públic. No és una cosa viva, només un escenari mort a través del qual ens desplacem. La campanya «Sols el barri cuida el barri» va destinada a revifar el vincle amb aquests espais que, com a habitants de les ciutats, ens pertanyen.

A partir del 14 de maig, a https://solselbarri.vallcarca.net

Heura Negra

Assemblea llibertària de Vallcarca

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *