Punts de vista: el dol

Una data que recordava tènuement de la seva infantesa era l’u de novembre. Era el dia en què la Martina, acompanyada de la seva mare i la seva àvia, anava al cementiri de Montjuïc a deixar flors a la tomba de la seva tieta. És una escena que li ha quedat a la memòria i que ara amb vint-i-quatre anys, tot i que ja no hi van perquè la seva àvia ja és massa gran i a sa mare no li ve de gust, encara recorda de quan era petita.

Era un dia que molta gent veia fosc i intentava evitar-lo, com la seva mare, que es veia obligada a anar al cementiri per acompanyar a l’àvia, però que quan havia pogut ja no hi havia tornat. Era un dia estrany que, tot i estar centrat en la mort, també era un dia de trobada familiar que permetia recordar aquells que ja no hi eren, i la Martina ho recordava com un dia bonic.

Ara, a vegades, pensa que quan parlem de la mort no tenim mecanismes que ens ajudin a entendre-la i afrontar-la. Per això, generalment vivim el dol de manera negativa o, simplement, l’evitem. Però la Martina recorda aquells dies al cementiri: li agradava observar com les famílies anaven a portar les flors i passaven una estona junts al costat del familiar que ja no hi era i, tot i que molts ploraven i estaven tristos, era un moment de compartir i recordar.
L’1 de novembre és tot sants i el 2 de novembre és el dia dels morts. En el món cristià són dates assenyalades per recordar, es diu que els morts visiten als vius i les famílies es troben. El que queda de la tradició s’ha convertit, bàsicament, en material per a les pel·lícules de por que en aquestes dates estan per tot arreu, ja que cada cop menys persones visiten els seus morts. La Martina, sense voler criticar les pel·lis de por (que, de fet, li encanten) ni fer una apologia de la tradició sense cap mena de crítica, sí que pensa, a vegades, que com a societat estem una mica perduts al voltant de la mort perquè no l’afrontem ni la vivim col·lectivament, sinó que tendim cada cop més a l’individualisme i que hem perdut gran part dels rituals que donaven sentit als moments complicats de la vida.

Il·lustració d’Aina Serra (@ainanutsil.lu)
Il·lustració de Iago Jacomet (@iagojacomet)
Il·lustració de Laura Blanco (@laura97blanco)
Il·lustració de Guillem Arderius (@guiarderius)

Text introductori de Berta Munné (@bertsmb)

La Tangent

1 thought on “Punts de vista: el dol

  1. Efectivament, cada cop visitem menys als nostres morts i vivim la vida com si no ens haguessim dw morir tambe.
    Molt.bones.les.refexions.
    Molt bones les il.lustracions

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *