Punts de vista: colònies d’estiu

Tot i que en aquell moment no devien ser-ne conscients de com arribaria a canviar la cosa, l’any 1893, 62 infants proletaris van deixar les fàbriques per passar 30 dies fabulosos a les primeres colònies d’estiu de Catalunya. Els afortunats van marxar a la Garriga, les Corts i Sarrià, que aleshores eren municipis independents de Barcelona. Les lliçons de geografia o història es van combinar amb passejos al matí i a la tarda, pràctiques religioses i també amb temps d’esbarjo. El menú incloïa carn i un gotet de vi, tot un banquet en comparació amb el que estaven acostumats a menjar. Mentre aquells infants s’ho passaven bé, però, la burgesia barcelonina es fregava les mans.

I és que, en aquell moment, Barcelona era una bombolla a punt de rebentar: el procés d’industrialització havia incrementat dràsticament la demografia i la ciutat s’adaptava de pressa i malament a l’excés de mà d’obra, que vivia amuntegada, amb uns salaris de misèria i unes condicions higièniques pèssimes. En aquest ambient de conflictivitat social, els propietaris de les fàbriques veien com les organitzacions anarquistes i socialistes guanyaven cada cop més terreny i suposaven una amenaça major.

Què hi tenien a veure unes colònies d’estiu? Aprofitant com a excusa els avenços mèdics de l’època, les noves corrents educatives europees i les polítiques higienistes, les classes dominants van veure l’oportunitat de guanyar-se la confiança del proletariat. Així es va oferir als fills de les famílies treballadores passar uns dies lluny de la seva realitat, respirant aire pur i menjant tres cops al dia. Quan tornaven se’ls veia més sans, havien guanyat pes i havien recuperat el seu esperit infantil. Qui realment sortia guanyant, però, eren els burgesos, que quedaven com a altruistes, herois i salvadors de la pel·lícula i, de pas, es feien un rentat de cara.

Així doncs, la Sociedad Econòmica Barcelonesa de Amigos del País -formada per grans noms de la burgesia industrial i l’elit intel·lectual- va encarregar-se d’organitzar i finançar les primeres colònies d’estiu, l’any 1893. Els objectius d’aquella proposta pionera eren ben clars: “la paz social, el aconseguir el agradecimiento de los humildes, de los pobres, de los olvidados de la fortuna hacia los poderosos, que deben preocuparse de aquellos (…) y así, acortando distancias, inculcando en el ánimo de todos, que también los ricos cuidan de los desheredados de la fortuna (…) para restar adeptos a las doctrinas disolventes, podrá conseguirse el equilibrio social mejor que con disposiciones legales”. Pocs dies abans de les primeres colònies, el president de la Sociedad Econòmica afirmava que “cuando el proletariado contemple a sus pequeñuelos robustecidos y dignificados, por centenares y por miles, merced a la benevolencia de los favorecidos por la fortuna, el llamado problema social, hoy al parecer tan pavoroso, habrá encontrado una de las más excelentes fórmulas para su armónica solución”.

Il·lustració de Laura Blanco (@laura97blanco)
Il·lustració de Guillem Arderius (@guiarderius)
Il·lustració d’Aina Serra (@ainanutsil.lu)
Il·lustració de Iago Jacomet (@iagojacomet)

Text introductori de Júlia Mas (@JuliaMas10)

La Tangent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *