Punts de vista: buscar feina

M’encanta la pesca esportiva. M’agrada llevar-me d’hora en cap de setmana (o qualsevol dia de la setmana, de fet, quan no estic ocupat) per anar de pesca. Llançar el sedal ben lluny i esperar. M’hi vaig aficionar després de graduar-me, per influència d’uns amics. Tot i que cadascú té la seva variant preferida, sempre hi ha uns patrons habituals: cal dedicar-li molt de temps, fer molts llançaments de canya, provar en diversos llacs o rius, a vegades a mar obert. A vegades pot arribar a ser frustrant o esgotador, però val la pena. Quan en pesques un de gros et pots donar per satisfet i no tornar a pescar en un temps. Els peixos, però, no es deixen ensarronar fàcilment, suposo que això és el que fa tan emocionant la pesca esportiva. Estem d’acord que, una de les situacions més desesperants que et pots trobar és tenir el peix a les mans i que, amb un cop de cua, se t’esmunyi i torni a l’aigua d’un salt. Realment és un esport complicat, cal molta tàctica i anys de preparació i, sobretot, molta paciència. Afortunadament, i a diferència del que dicta el tòpic, els pescadors no solem comparar qui ha pescat el peix més gros. Hi ha molta solidaritat i ens felicitem quan algú aconsegueix endur-se’n un, per petit i escarransit que sigui. Ara que ho penso, la pesca esportiva és un esport molt més exigent del que sembla a primer cop d’ull. Ben mirat, hauria de ser considerat un esport de risc. Tinc molts amics que han acabat al psicòleg per practicar massa la pesca esportiva. De fet, vist així, jo mateix també pateixo molt, mentre pesco. Però no podem deixar-ho, hi ha molta pressió social per continuar pescant. De fet, la majoria de peixos que pesco ni tan sols m’agraden. De fet, ni tan sols m’agrada el peix, mai m’ha agradat el peix. A qui collons li agrada el peix? Després de tot potser no m’agrada la pesca esportiva. En realitat, odio la pesca esportiva.

Laura Blanco (@laura97blanco)

Guillem Arderius (@guiarderius)

Axel Casas (@axelcasasfoto)

Aina Serra (@ainanutsil.lu)

Text introductori: Iago Jacomet (@iagojacomet0)

La Tangent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *