PARLEM DE VIOLÈNCIA?

Avui us volem recomanar alguns dels llibres de capçalera de La Tangent. Llibres densos, no us enganyarem, a través dels quals ens formem i informem sobre el món que habitem; lectures que ens han ajudat a aplicar altres mirades sobre la realitat que ens envolta, perquè entenem que projectes com el nostre han d’estar sempre en procés de construcció i de replantejament per a seguir avançant.

La violència és aquella força que cada dia ens treu del llit i ens posa a lluitar. De manera més o menys explícita, està present en cada moment de la nostra quotidianitat; és el que ens mou i immobilitza a la vegada. És per això que, avui, us portem una petita selecció de llibres que a nosaltres ens han ensenyat molt durant i després de la lectura. Esperem que els gaudiu igual que nosaltres.

Topologia de la violència, Byung-Chul Han

Byung-Chul Han reflexiona sobre com la violència no desapareix sinó es transforma. Ens parla de la invisibilitat de la violència no pel seu desús o aniquilació, sinó per la subtilesa.

El llibre resulta ser una crítica voraç a l’excés de positivitat que pateix la nostra societat.

De manera clara, concisa i directe ens parla de la violència i la seva capacitat d’adaptació i camuflatge.

És una lectura molt recomanada per aquelles lectores amants de l’assaig, la filosofia i, perquè no, el qüestionament propi i de l’entorn.

Ante el dolor de los demás, Susan Sontag

Susan Sontag ens parla des de l’òptica periodística i fotogràfica sobre el dolor dels altres, aquell dolor que allunyem tant de nosaltres que ens recreem en ell, el reproduïm i el capturem per sempre.

“Ante el dolor de los demás” es un anàlisis perfecte de la societat de la imatge i la immediatesa en la que vivim; sense gairebé pensar en les conseqüències, quan veiem algú patir ens surt més fàcil eternitzar aquell moment en una imatge que qualsevol altre resposta, probablement, més lògica.

¿Però què passa quan les factures les pagues amb el dolor dels altres? Sontag ens parla des d’un punt de vista periodístic únic.

Una teoria feminista de la violència, Françoise Verges

Què és la violència? Com s’exerceix? Qui l’exerceix? Françoise Verges ens parla de la violència des d’una perspectiva feminista i decolonial.

L’autora fa un anàlisi feminista sobre la violència sortint del marc binari home-dona per a parlar d’estructures i arrels; les violències sistèmiques.

Analitza com operen les estructures i els sistemes per a poder entendre, i ajudar-nos a comprendre, com l’Estat i les estructures ens fan protagonistes de la violència.; per una banda ens fa víctimes mentrestant per l’altre ens fa botxins.

L’origen dels altres, Toni Morrison

Toni Morrison és una imprescindible en qualsevol biblioteca. Dit això, aquest llibre parla com es crea l’alteritat capaç de justificar qualsevol acció contra aquesta. Quin és el motiu que empeny els éssers humans a crear la figura de l’altre?

Morrison ens parla de raça, classe i identitat de manera magistral. Analitza, des de la primera pàgina fins a la última, com la creació de l’alteritat està al centre de l’agenda política i global.

Morrison és una autora imprescindible per a entendre les violències estructurals i com les habitem i ens travessen i configuren la nostra vida dia a dia i acció a acció.

Necropolítica, Achille Mbembe

Guerres, desplaçaments forçosos, genocidis, etc. sumats a un futur cada vegada més precari, fan que ens acostumem a conviure amb la mort, no com un procés natural al qual s’arriba a la vellesa sinó com un final abrupte que respon a finalitats econòmiques i polítiques.

Achille Mbembe escriu aquest assaig per a parlar-nos de la mort des d’una perspectiva política. La mort és inevitable, des d’una perspectiva de vida humana, però si que es pot controlar el com, el quan i el perquè.

Llibre molt curt per a reflexionar, replantejar i començar a anomenar certes coses pel seu nom.

Els condemnats de la terra, Franz Fanon

Fanon. Un imprescindible per a parlar de la violència. És una obra fonamental per a entendre i endinsar-se en el pensament anticolonial.

Fanon parla del trauma de les persones colonitzades després dels processos de colonització; l’alliberament territorial no és sinònim de llibertat, sinó que llibertat és un concepte més ampli i complet. Parla d’abordar la complexitat del colonialisme per a donar respostes més complexes també, resignificar i reconquerir la llibertat des de tots els fronts.

La Tangent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *