El tir per la culata

– Ei, escolta una cosa: necessito que em donis consell sobre un tema.

– Digues-me

– T’has trobat mai en aquella situació en què hi ha una persona que et cau malament i no saps com dir-li-ho?

– No.

– Doncs jo sí, i intento llançar-li indirectes i no les entén. A més, és la típica persona que et ve amb totes les confiances de primeres, com si fóssim amics de tota la vida i així em costa encara més.

– Doncs no és tan difícil. Tu a mi no em caus bé, t’ho he dit sempre així de fàcil i mai m’he queixat tant.

– Veus! Aquesta antipatia és el que necessito jo, però no en sé, de posar-me així. No em surt natural. Com que tenim amics en comú, penso que és millor aguantar-lo que no pas tenir mal rotllo, saps?

– Doncs ignora’l.

– No puc! És molt pesat, tota l’estona m’està enviant missatges perquè quedem i aquestes coses. Ja no puc aguantar-lo més. Per acabar-ho d’adobar, ni tan sols és simpàtic amb mi, sembla que ho faci per molestar-me.

– Ai, doncs què vols que et digui. Envia’l a la merda!

– Saps què? Tens raó, ho faré ara mateix.

– Ben dit. I es pot saber qui és aquest tiu?

– Tu.

– Què?

– Em caus com el cul.

– Com?

– Oh, per fi! Quin pes de sobre que m’acabo de treure.

– Espera un segon, què vol dir això…

– Que te’n vagis a pastar fang, ja no et vull veure més.

– Però et necessito, amb qui descarregaré la meva antipatia ara?

– Jo què sé, busca’t algú altre. O posa’t davant del mirall i fote’t d’hòsties fins que et desmaïs. Ja, ja, ja, quin empoderament! No cal que ploris, se’t passarà, però de vegades va bé prendre la pròpia medicina.

Ricard Munné

No ho sé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *