Quan tenim mal de cap o algun tipus de problema digestiu ens parem a pensar abans de prendre algun medicament? La gran majoria de la població pren els ibuprofens com si fossin caramels de Sant Medir, i això es deu a la forta medicalització de la nostra societat. La nostra concepció de la medicina està basada en les evidències científiques, la que separa els problemes psicològics dels físics i també dels socials. Perquè sí, els problemes socials també tenen una forta influència en les malalties i la salut.

Vivim en una societat en la qual no ens podem permetre parar ni un segon i molts cops aquest ritme de vida passa factura. La vida “moderna” requereix que la gent segueixi el ritme i per fer-ho moltes vegades necessitem medicaments. No és sostenible mantenir les jornades laborals infinites, i a la mínima que sentim debilitat el primer que fem és prendre alguna cosa.

La medicina occidental ha tendit a desvincular la vivència de la malaltia del grup social i a centrar-la en l’individu, i per tant no contempla les circumstàncies amb què aquest es troba. D’aquesta manera es culpabilitza al subjecte sense tenir en compte aspectes com el seu entorn laboral i social. Aquest fet va molt lligat al sorgiment del capitalisme i a l’aparició de la classe obrera durant la Revolució Industrial. Els propietaris de les fàbriques necessitaven treballadors forts per desenvolupar les tasques però alhora necessitaven que fossin el més productius possibles, i per això estaven sotmesos a unes condicions laborals pèssimes. Aquest sistema d’explotació, per poder ser factible, va ajudar-se de la medicina ja que aquesta permetia que els treballadors seguissin amb les jornades de treball que els patrons necessitaven i evitava que es posessin malalts.

Malgrat que fa temps hem deixat enrere l’època de la Revolució Industrial, els ritmes de vida segueixen demanant molts cops l’ajuda d’aquests fàrmacs per tirar endavant. És cert que actualment des del sector sanitari s’adverteix dels problemes de sobremedicalitzar-se, però molts d’aquests professionals no tenen en compte que una part de la culpa és seva, perquè hi ha hagut la tendència de solucionar totes les malalties amb medicaments només responent a les demandes psicosomàtiques del pacient i sense fer al·lusió a la seva part psicològica o social, com per exemple en el cas de les depressions, on es limita el tractament a receptar antidepressius i no es contempla el context social de la persona. Ara, cada cop més psiquiatres ja contemplen factors socials a l’hora de tractar la depressió.

La medicina occidental ha tendit a desvincular la vivència de la malaltia del grup social i a centrar-la en l’individu

Altres cultures en canvi presten molta atenció el context social quan tracten les malalties: no poden concebre les causes sense referir-se a problemes socials. Entenen que les malalties són fruit del seu context social i que poden venir causades per altres persones. Aquest és el cas de malalties com el mal d’ull. Des d’occident es pensa que malalties com aquesta no tenen cap mena de base científica i que per tant són inofensives, però la realitat és que poden generar forts problemes a la comunitat i s’han de solucionar. Altres tipus de sistemes mèdics com l’ayurvèdic entén l’estil de vida com el propi medi de curació, per tant és un sistema preventiu que comprèn l’alimentació com a base d’una bona salut, que et permetrà tenir una bona vida sense la necessitat de medicar-te contínuament.

Per entendre l’hegemonia del model mèdic occidental ens hem de remetre a finals del s.XIX, quan la seva suposada superior efectivitat en relació a altres mètodes li va donar molta presència. A més, el seu desenvolupament ha anat lligat al del capitalisme, el sistema que també es presenta com a més efectiu davant d’altres sistemes alternatius. Per altra banda, basa tots els seus coneixements en evidències científiques, fent al·lusió només a la part física de la malaltia. I per últim, no té en compte el context històric en què sorgeix i per tant oblida les influències ideològiques que té amb el capitalisme.

Hem d’entendre que la biomedicina no és l’únic sistema vàlid i que existeixen moltes alternatives que comprenen aspectes que la primera oblida. És molt important estudiar la biomedicina des d’una perspectiva crítica i posant-la al mateix nivell que altres medicines. Tal com s’entén des de l’antropologia, les malalties s’han de comprendre dins d’un model explicatiu, és a dir, que no es poden deslligar del context cultural de la persona que la pateix, ja que segons quin sigui viurà la malaltia d’una forma o altra. És clar que la biomedicina suposa un gran avenç en la cura de moltes malalties i ha permès salvar moltes vides, però oblida la cura de les persones. Si ens preocupa la salut és perquè ens preocupen les persones i els diagnòstics haurien d’anar més encaminats a identificar que li passa a aquell individu i no tant a identificar una malaltia com si fos un ens abstracte independent de la persona. En aquest sentit hem d’aprendre d’aquests altres sistemes mèdics que contemplen més dimensions a l’hora de diagnosticar una malaltia i alhora han sabut assimilar els coneixements de la biomedicina amb els seus.