Si totes som iguals

SÍ! Anem totes juntes a la vaga, que així som més fortes! Estem juntes per la causa, aquí totes som iguals! Doncs no, el col·lectiu feminista Afroféminas ha truncat la nostra il·lusió. Com una enorme gerra d’aigua freda, el manifest que han publicat i difós per xarxes socials ha caigut sobre les consciències de tantes i tantes feministes (blanques) que pateixen curtcircuits i es miren entre elles sense entendre res.

Afroféminas han decidit que aquest any no “passaran pel tub” i no secundaran aquesta vaga perquè, com expliquen al seu web, “tant en el mètode de lluita, la vaga, com en les demandes del 8M no es reconeix la profunda marca de la raça en el gènere”. La reacció ha estat immediata i -si se’m permet- força interessant: així com nosaltres (feministes en general) se’ns fan bola les opinions dels senyors que en saben més que nosaltres sobre les nostres vides i experiències, Afroféminas ha rebut una allau de crítiques de dones que els hi donen lliçons i lamenten més la seva decisió que el motiu que les ha portat a prendre-la. Encara ara amb més motiu, tenim feina a fer.

El 8 de març també és per criticar-nos. Si deixem altres dones a casa cobrint la feina de cures perquè ens podem permetre pagar-les un sou, no ens estem empoderant, estem sent hipòcrites. Si ens sembla insolidari que Afrofémines no vagi a la vaga però no ens sembla insolidari no plantejar-nos perquè s’hi senten, d’incòmodes, no estem fent una oda a la unitat, estem sent hipòcrites. Si no som autocrítiques i revisem els nostres privilegis no estem sent pràctiques, l’estem cagant d’una forma monumental.

Julia Mas

Estudaint de periodisme, m'agraden els trens.

Leave comment

Your email address will not be published. Required fields are marked with *.