Pensaments intempestius

Aquesta nit… serà avui. Fes-te la imatge al cap…

Avui a la nit, estareu tots dos estirats al llit, l’un al costat de l’altre, amb els llençols desfets i que us taparan parcialment, amb unes petites gotes de suor fruit de l’amor recíproc que regiran les vostres pells i que brillaran a contrallum d’una finestra oberta, única llum que donarà vida a l’habitació, a través de la qual es veuran els llums de la ciutat de París. Si t’hi fixes, al final es pot veure la Tour Eiffel, il·luminada i majestuosa, alçada sobre la música bohèmia d’unes trompetes que estaran tocant els músics del pis de dalt a les tres de la matinada per assajar pel concert del dissabte al bar del carrer de la Metèque, a dos quarts i cinc de dotze de la nit.

Ella estarà fumant una cigarreta importada de Cuba, mentre que tu estaràs observant la immensitat del sostre, perdut en els teus pensaments, desitjant que aquell moment tan efímer com etern no s’acabi mai. Ella s’aixecarà del llit i anirà a apagar la cigarreta al cendrer de metall que hi ha sobre el marc de la finestra. Aquest moviment et sobtarà i et farà fixar-te en les seves imperfeccions i disfrutar d’aquell moment, sentint-te superior a un déu, que no el gaudiria ja que la seva vida manca d’efimeritat. Aleshores agafarà els dos platets de porcellana eslovena que tindran dos croissants fumejants al pur estil francès. Els portarà cap al llit mentre tu observes l’escena i te’n donarà un. La sensació dels teus dits tocant la porcellana calenta serà indescriptible, però encara ho serà més en el precís instant en què els teus dits entrin en contacte amb la pasta fornejada del croissant. Separaràs una de les banyes i miraràs l’interior. El teu ull percebrà un color groguenc propi de la mantega i premsaràs el cos del croissant, que farà un soroll proper al crec.

Us menjareu el croissant perduts en la profunditat de les vostres pupil·les, mentre tasteu la mantega calenta.

Quan els croissants no existeixin enlloc sinó al vostre estómac i paladar, deixareu caure els platets amb un repic repetitiu contra les rajoles del terra, i procedireu a fer renéixer les beneïdes gotes de suor que ja s’amagaven entre els llençols.

O també pot ser que aquesta nit l’únic croissant que et faci companyia sigui la teva mà dreta. Qui sap.

Ricard Munné

Filosof revolucionari, escriu contes rars

Leave comment

Your email address will not be published. Required fields are marked with *.